Viure a una ciutat andalusina: carrers, carrerons i atzucacs a Madina Mayurqa

Al carrer de l’Almudaina de Ciutat tenim unes restes arqueològiques que sintetitzen la història d’una vila que d’ençà la seva fundació, 123 anys abans del canvi d’Era, fou coneguda amb diversos noms. Palma, el primer. Fundada per Quintus Caecilius Metel·lus, el pretor de la Tarraconense que ens va incorporar al món occidental.

A l’interior d’aquest llibre tenim la mostra fefaent de la nostra ciutat al llarg dels segles: murada romana de tècnica ciclòpia, que recorda els orígens prehistòrics de la nostra terra, la recuperació musulmana de llivanyes de marès i els afegitons medievals.

Es per això que la podríem anomenar com la vila dels molts noms: primer Palma, després Madina Mayürqa, Ciutat de Ma- llorques al llarg dels anys de plena independència de la nostra terra (1230-1349), per esdevenir Ciutat, per antonomàsia, i recuperar en el segle XVI el de Palma.

Amb aquest assaig només volem retornar a un passat del qual conservant una descripció que ens permet tornar a ruar [tels carrers, carrerons i carrers que no passen d’una ciutat que, entre els anys 903 i 1230 va respondre al nom de madina, aquell indret en què ‘Isàm al-Hawlàní va crear posades, banys i mesquides per tal de transformar una ciutat cristiana i adaptar-la a unes noves necessitats.

Un lloc objecte de constants agressions, com ha dit Gabriel Bibiloni:
… la conservació d’aquest tresor seria total si la ciutat no hagués estat víctima d intervencions agressives, o pel cap baix controvertides … que enterraren o deformaren una part de la història.