Valldemossa

El nostre món, tan nou, tan actual, es pot sentir solidari del món dels nostres padrins? Les persones menors de cinquanta anys desconeixen la cultura d’antany perquè la transformació ha estat tan radical, que no se senten identificades amb cap passat. Avui és difícil parlar de cultures tradicionals quan ens referim a societats complexes i evolucionades com la nostra, i ens trobam que hem de parlar de «cultures específiques».
La tradició crea una identitat, però les identitats canvien al llarg del temps i avui ens acostam a un món dominat per les cultures postfiguratives, en les quals el pes d’allò que denominam «tradicional» és més i més feble cada dia. La cultura actual té els seus propis elements i els seus propis valors; la seva pròpia identitat.
Malgrat tot, cal encara preguntar-nos per certes creences, alguns tics culturals que, tot i els canvis, són una herència de l’avior.
El llibre Valldemossa. Història, mites i tradicions no vol esser una explicació dels problemes anteriorment plantejats i molt menys convèncer ningú en un sentit o en un altre.
Intenta únicament, a través d’un conjunt d’imatges i de narracions sobre una de les viles emblemàtiques de Mallorca, promoure una reflexió, provocar una inquietud, sobre la nostra pròpia identitat.
I en acabar el llibre, si no els han agradat les coses que conta, «en facin —com aconsellava l’arxiduc Lluís Salvador— una flamarada», però segueixin escol tant «coses d’en temps primer».