Somnis d’estiu ran de mar

La figura de l’Arxiduc Lluís Salvador, personatge novel·lesc, home de prodigiosa cultura i mecenes generós, és coneguda i estimada per tothom a Mallorca, en justa correspondencia a l’amor que ell professà per l’illa. Príncep errant, Lluís Salvador va esser de pertot arreu i d’enlloc, però, si d’algun indret es va arribar a considerar ciutadà, si en alguna contrada arrelaren ferm les seves tendes nòmades, no hi ha dubte que aquesta contrada fou Mallorca. L’Arxiduc — intel·lectual poliglot— va fer la seva aportado a la literatura catalana de Mallorca, una aportado breu pero de cap manera menyspreable, que está formada per tres llibres escrits directament en la nostra llengua. Un d’elis son aquests Somnis d’estiu ran de mar (1912), obra que té l’interès d’esser l’únic treball de pura creado literaria que va escriure Lluís Salvador. Poemari en prosa, dietari íntim, divulgació científica… De tot aixó té un poc aquest llibre, però, per damunt de qualsevol altra cosa, es tracta —en paraules de Josep Maria Llompart— d’un «llibre de contemplació.» Contemplació — aprofundida per un minuciós i amorós coneixement— de la natura mallorquína, de la bellesa d’aquesta illa que fou el lloc que més pogué esser la seva pàtria.