Sobre arabismes, antroponímia i pervivències de l’època islmàca a Mallorca

La llarga etapa de les nostres illes en contacte amb l’islam no deixa de ser una incògnita, estudiada però no acceptada del tot dins els sistemes de la historiografia local.

Des del primer contacte de l’Islam amb les Illes Balears la seva situació dins la Mediterrània fou un element imprescindible d’unió d Occident amb Orient.

És a partir del 902 quan les Illes Balears són conegudes com les Illes Orientals d’al-Andalus fins al segle XIII (Mallorca, 1229; Eivissa, 1235; Menorca, 1287). Aleshores l’empriu de l’Islam, la religió i la llengua àrab, fou el vehicle de creences, intercanvi i sistema de vida. La petjada deixada al llarg d aquests anys fou important, per deixar una herència que encara perdura.

En el present compendi es recullen uns estudis per donar a conèixer aspectes d’aquesta herència, que romanen dins la toponímia, la cuina i certs inserts dins el lèxic que encara ens diferencien de la llengua acceptada a partir de la conquesta cristiana.

Guillem Rosselló Bordoy, natural de Sant Jordi. Estudis superiors a la Universitat de Madrid i a la Universitat de Barcelona en filologia Semítica: Llengua àrab i Història antiga.

Doctor en Filologia Semítica per la tesi El Islam en las Islas Baleares. Mallorca musulmana según la Remembrança… de Nunyo Sanç y El Repartiment… de Mallorca.