Les rondalles d’Eros i Psique

En aquest primer volum reunim les rondalles catalanes que segueixen el model d’Eros i Psique. Són contes molt nombrosos la trama dels quals és la següent: Un ésser humà, en general una dona, es casa amb un personatge sobrenatural al qual només coneix de nit, en l’obscuritat. La gent de la seva família, sobretot les seves germanes, li aconsellen que esbrini ben aviat la identitat del marit, que pot esser un monstre, i li proporcionen mitjans perquè l’il·lumini. Ella el veu i el troba bellíssim però una gota d’oli o de cera que cau de la làmpara, desperta l’adormit, que la castiga abandonant-la. Aleshores l’enamorada inicia la seva peregrinació, que implica tasques diverses, humiliacions, patiments intel·lectuals i físics; fins que el troba i és salvada alhora, al darrer moment, per ell.
Reunim també dues rondalles Es negret, d’Alcover, i El geperut i la Marieta, d’Amades, que presenten com a característica comuna i, a la vegada, diferenciada de la resta, que el desencantament de l’espòs ve determinat per una sèrie de tasques que una o diverses bruixes encomanen a la protagonista.
Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) és doctora en filologia catalana i escriptora. Actualment és professora a la Universitat de les Illes Balears. La seva tasca com a novel·lista ens ofereix obres com Els ulls d’ahir, L’hora dels eclipsis (Premi Andròmina 1989), Sense compromís de perversitat (conte en col·laboració amb l’escriptor Miquel de Palol), L’illa d’Omar (novel·la juvenil que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or 1989).
Des de fa una sèrie d’anys es dedica a treballar sobre el tema de les rondalles que presenten la figura de l’espòs víctima d’un encanteri, tema que constituí la base de la seva tesi de llicenciatura, Introducció a les rondalles del cicle de l’espòs transformat, premi d’investigació Vale- rio Serra i Boldú, i que amplià després en la tesi doctoral, Les rondalles del cicle de l’espòs transformat (Pervivencia en la literatura catalana de tradició oral).