Les rondalles del desencantament del príncep

Aquest volum us ofereix una sèrie de rondalles que presenten com a nucli la figura d’un príncep encantat. Es tracta sempre d’un bell jove a qui només pot alliberar de la seva condició animal, concebuda com a càstig terrible, la voluntat d’una dona. En la fermesa de l’heroïna, doncs, rau la possibilitat del desencantament. Aquesta haurà de recórrer un llarg camí, conèixer els perills dei món i enfrontar-s’hi, a la vegada haurà de superar tot un seguit de proves cada cop més perilloses. A molts d’aquests relats meravellosos el (jesen- cantament és possible només mitjançant la mort del marit monstruós. És un vestigi del que als rituals iniciàtics hom anomenava la mort temporal, i que consistia en la mort temporal del neòfit que renaixia després simbòlicament a una altra vida. La mort de l’encantat sol esser violenta, molt sovint a partir del foc que tot ho regenera.

Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) és doctora en filologia catalana i escriptora. Actualment és professora a la Universitat de les Illes Balears. La seva tasca com a novel·lista ens ofereix obres com Els ulls d’ahir, L’hora dels eclipsis (Premi Andròmina 1989), Sense compromís de perversitat (conte en col la- boració amb l’escriptor Miquel de Palol), L’illa d’Òmar (novel·la juvenil que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or 1989).
Des de fa una sèrie d’anys es dedica a treballar sobre el tema de les rondalles que presenten la figura de l’espòs víctima d’un encanteri, tema que constituí la base de la seva tesi de llicenciatura, Introducció a les rondalles del cicle de l’espòs transformat, premi d’investigació Valeri Serra i Boldú, i que amplià després en la tesi doctoral, Les rondalles del cicle de l’espòs transformat (Pervivència en la literatura catalana de tradició oral).