Les rondalles de la Bella i la Bèstia

Els contes catalans del cicle de l’espòs transformat que pertanyen al tipus anomenat de La Bella i la Bèstia són abundants. Ens expliquen les desventures d’una heroïna, sempre la menor i la més bella de tres germanes, que, a causa de l’amor que sent envers el seu pare, ha de partir amb un monstre cap a l’inconegut. Abandonada la llar familiar, ha d’instal·lar-se al palau de la bèstia, en realitat un príncep encantat. Només a partir de la coneixença i de la llarga convivència amb l’encantat, aprendrà a estimar-lo i el salvarà. Es tracta de l’amor redemptor.
Incloem també en aquest volum una sèrie de rondalles que segueixen un tema una mica diferenciat. La parella protagonista té un fill i, malgrat aquest fet, han de separar-se. Quan es fa de nit, l’encantat apareix misteriosament a la cambra de la seva esposa i canta una cançó de bressol per a l’infant. Tot això un dia rere l’altre, fins que es produeix el desencantament.

Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) és doctora en filologia catalana i escriptora. Actualment és professora a la Universitat de les Illes Balears. La seva tasca com a novel·lista ens ofereix obres com Els ulls d’ahir, L’hora dels eclipsis (Premi Andròmina 1989), Sense compromís de perversitat (conte en col·laboració amb l’escriptor Miquel de Palol), L’illa d’Omar (novel·la juvenil que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or 1989).
Des de fa una sèrie d’anys es dedica a treballar sobre el tema de les rondalles que presenten la figura de l’espòs víctima d’un encanteri, tema que constituí la base de la seva tesi de llicenciatura, Introducció a les rondalles del cicle de l’espòs transformat, premi d’investigació Valerio Serra i Boldú, i que amplià després en la tesi doctoral, Les rondalles del cicle de l’espòs transformat (Pervivència en la literatura catalana de tradició oral).