Escultura arquitectònica del segle XV a Mallorca

El present llibre consisteix en un estudi de la producció d’escultura arquitectònica a la Mallorca del segle XV. Dita tipologia es troba entre les més desconegudes del conjunt d’escultura gòtica, no sols en l’àmbit nacional sinó també en l’internacional, atès que, tot i comptar amb peces d’extraordinària qualitat tècnica i artística, són escassos els estudis monogràfics i sistemàtics que l’hagin adoptada com a objecte d’investigació. Per tant, constitueix un camp nou i relativament inexplorat en comparació amb altres realitats artístiques. A més, era necessari un treball de recerca que donàs a conèixer i situàs la producció illenca en el lloc que li correspon dintre del panorama historicoartístic contemporani.
L’obra analitza les peces de l’esmentada tipologia que es conserven en els edificis religiosos i civils del gòtic mallorquí d’entre c. 1390 i 1520, una de les etapes més brillants pel que fa a aquest tipus de producció. El text s’articula a partir de dos grans apartats centrats, per una banda, en l’estudi de tipologies i repertoris iconogràfics i, de l’altra, en la sistematització historicoartística de les peces, qüestions d’autoria i en la contextualització de les obres en el marc historicoartístic de la Corona d’Aragó. S’acompanya d’un nodrit i ric material gràfic, inèdit en la seva major part, que suposa una aportació tan important com la del mateix text, imprescindible per a la comprensió de qualsevol estudi d’història de l’art. Tot plegat, per oferir un coneixement íntegre i una visió articulada, exhaustiva i metòdica del conjunt d’escultura aplicada a l’arquitectura, de la qual fins ara se’n tenia un coneixement parcial.
L’estudi monogràfic que aquí s’ofereix, doncs, omple cl buit existent en un camp de coneixement de la història de l’art insular; atorga el lloc que correspon a les obres en el marc historicoartístic general; i difon i posa en valor una realitat poc coneguda però de primer ordre en el conjunt del patrimoni artístic de les Illes Balears.

Antònia Juan Vicens (1982), doctora en Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb la menció de premi extraordinari. Es va iniciar en la recerca gràcies a la concessió d’una beca de Formació de Personal Investigador (2006 — 2010). Ha realitzat estades d’investigació a la Uni- vcrsità degli Studi di Cagliari, la IJniversità degli Studi di Padova i al Centre d’Etudes Supérieures de Civilisation Médievale (CNRS/Université de Poitiers). Es autora del llibre Lapiscida vel ymaginarius. L’art de la pedra a Mallorca a la baixa edat mitjana (2014), com també de diversos articles en revistes científiques especialitzades, entre les quals destaquen Hortus Artium Medievalium i Arcbi- vo Espanol de Arte. Ha col·laborat en projectes d’investigació I + D+i i en projectes d’innovació docent. Igualment, ba participat en congressos, seminaris i jornades d’estudis d’àmbit nacional i intcr- nacional. Des de 2011, desenvolupa la seva activitat docent i investigadora al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB. Les seves línies de recerca se centren en el període de la baixa edat mitjana, principalment en l’escultura gòtica de Mallorca i l’estudi del col·lectiu d’artesans de la pedra, l’orfebreria medieval i els estudis de gènere.