Auca de l’illa de Mallorca

Aquesta Auca de l’illa de Mallorca (explicada segons el fil de la història) que avui he decidit, passats els anys, de publicar pertany a la introducció d’aquell espectacle. Un actor, que representaria el paper d’un cec cantador d’auques i romanços, coblejaria aquests versos que repassen, a vegades de broma, d’altres amb un punt de tendresa, algunes facècies de la nostra història escrites amb els versots, sovint esbojarrats i maldestres, de les auques. Crec que Gianni Rodari en va escriure algunes, d’aquestes tirallongues de versos, tot fent-les servir per explicar històries que, perquè eren en vers, eren més bones de recordar. Pens que en va dir «filastrocca» i que, molts anys després, Miquel Martí Pol, l’estimat poeta de Roda de Ter, volia traduir per «filestrofes». Potser, la meva auca és una «filestrofa» com aquelles de Rodari. No ho sé. Hi és recontada la història de l’illa, i sorgeix a vegades l’humor—la sàtira, la ironia, la burla— , d’altres, el sentiment d’impotència encarat al drama col·lectiu, la tendresa, la recança, la incerta penúria, les guerres, els amos tan diversos —Mallorca ha baratat d’amos sovint—, la necessària defensa del tros de país: «Moltes voltes hagueren de defensar a pedrades / el bestiar, la cova, els fills i les marjades». Podria esser que els vells talaiòtics ja haguessin tingut la percepció que el territori és fràgil i escàs, que, a vegades, cal defensar-lo a pedrades si pertoca.