Els rius de Babilònia

Una jove malalta rememora la seva vida familiar i els seus amors amb un home casat en el marc de la Mallorca del darrer quart del segle XX. A través d’aquest relat l’autor s’endinsa en l’intimisme del món de l’al·lota enamorada i en el medi social on es mou la família, composta per un pare emprenedor i triomfant en els negocis i una mare procedent d’una família benestant vinguda a menys. Aquesta doble perspectiva s’enriqueix, alhora, amb un doble tractament estilístic, ja que al realisme inicial del relat s’hi superposa una vessant simbòlica que aporta uns valors poètics a la història narrada. Els rius de Babilònia són rius generosos, luxuriants i opulents que fecunden les terres i enriqueixen els homes que pretenen ser com déus.

Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1940) és llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor. L’any 1967 es donà a conèixer amb L’Abisme, premi de novel·la Ciutat de Palma. D’aleshores ençà la seva producció novel·lística és contínua, amb títols tan remarcables com Els Alicorns, premi Josep Pla 1971, La Cerimònia (1977), La Dama de les boires (1987), Paradís d’Orquídies (1992), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1993), La vida, tan obscura (1996), Els jardins incendiats, Premi Carlemany de novel·la 1997. També ha conreat l’assaig, amb títols com Cultura popular i ecologia del llenguatge, premi Josep Pallach 1981, o la seva tesi doctoral La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos (1979), i la narrativa juvenil: El Rei Gaspar, premi Josep M. Folch i Torres, 1975. Per dues vegades, l’any 1987 i el 1994, ha estat Premi Nacional del Ministeri de Cultura de Literatura Juvenil.