Les festes llunyanes

Les festes llunyanes (Tradició i llegenda dels mallorquins) és un recull de textos literaris escrits entom de les festes populars de l’illa de Mallorca: les antigues festes, l’origen de les quals sovint es perd en el temps meravellós i màgic del conte popular i de la llegenda. El temps circular de les estacions serveix de suport a l’esdevenir de les festes, vinculades al conreu del camp, al sol, a la lluna, als canvis perkxiics de la natura. «Això era un home —diu una rondalla— poc afectat de feina, al qual li agradaven més dos dies de festa que un dia feiner…» Però, sovint, l’origen de la festa és a la base del descans necessari després del treball: els antics treballs del camp. La roda del temps i les seves voltes: l’hivem, la primavera, l’estiu, la tardor… En acabar-se la festa, la gent està trista i malencònica perquè se’n va el bon temps de la disbauxa i de la gresca. Però sap que retornarà la festa amb la seva esplendor, perquè el temps roda i els cicles de la vida són inexorables.

Gabriel Janer Manila és un dels escriptors més importants de la literatura catalana actual i professor d’Antropologia de l’Educació a la Universitat de les Illes Balears. L’any 1967 es donà a conèixer amb L’abisme, obra a la qual han seguit títols tan remarcables com Els Alicoms, La Cerimònia, Els rius de Bahilònia, La dama de les boires, La vida tan obscura i Els jardins incendiats. També ha conreat l’assaig i s’ha dedicat a la investigació en el camp de l’Antropologia de l’Educació i a la literatura juvenil (Premi Nacional en dues ocasions). Ha guanyat premis tan importants com el Josep Pla o el Sant Joan de novel·la.
Ha il·lustrat aquest llibre Sebastià Mas, que durant anys —més de deu— ha trescat pels pobles i les ciutats de l’illa, la càmera a punt, a la percaça d’unes imatges d’extraordinària eficàcia poètica. La gent n’és protagonista de manera admirable, a fi de donar testimoni d’unes manifestacions que perviuen en l’arrel del poble, i que ens identifiquen. Perquè això és, justament, la festa: el ritual lúdic d’una col·lectivitat configurat per uns colors, uns perfums, uns gestos, uns sons, que reconeixem com a propis i que ens defineixen.