Les rondalles del fill del pescador

En aquest volum presentant dos grups de rondalles que tenen, com a lligam comú, el tema de la metamorfosi humana. A les que segueixen l’esquema del fill del pescador, hi trobam la figura d’un jovenet que viu moltes aventures per tal d’alliberar una princesa presonera. En aquests contes, la transformació de l’heroi en animal no té una connotació negativa —no es tracta d’un càstig ni del resultat d’una maledicció—, sinó que és quelcom molt diferent: un tribut d’alguns animals que premien, així, la capacitat de lluita i la generositat del protagonista. Quan l’heroi exclama Val déu i…, es converteix en l’animal el nom del qual pronuncia, cosa que li permet triomfar en tot el que vol.

També hi afegim dues rondalles, La princesa bella, d’Alcover, i La princesa trista, d’Amades, on l’heroi és castigat i convertit en ocell. Un ocell volador que, acompanyat per un seguit de patges també transformats, visita l’heroïna del relat i li roba diversos objectes de valor.

Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) és doctora en filologia catalana i escriptora. Actualment és professora a la Universitat de les Illes Balears. La seva tasca com a novel·lista ens ofereix obres com Els ulls d’abir, L’hora dels eclipsis (Premi Andròmina 1989), Sense compromís de perversitat (conte en col·laboració amb l’escriptor Miquel de Palol), L’illa d’Omar (novel·la juvenil que obtingué el Premi de la Crítica Serra d’Or 1989).

Des de fa una sèrie d’ànys es dedica a treballar sobre el tema de les rondalles que presenten la figura de l’espòs víctima d’un encanteri, tema que constituí la base de la seva tesi de llicenciatura, Introducció a les rondalles del cicle de l’espòs transformat, premi d’investigació Valeri Serra i Boldú, i que amplià després en la tesi doctoral, Les rondalles del cicle de l’espòs transformat (Pervivència en la literatura catalana de tradició oral).