La cuina mallorquina de l’Arxiduc Lluís Salvador

La cuina mallorquina de l’arxiduc Lluís Salvador ens emmarca la literatura culinària del segle XIX a Mallorca i, més concretament, ens situa la cuina i la gastronomia de la nostra illa —i del món que les envolta— dins el context de l’obra de l’Arxiduc. S’estudia especialment la seva obra magna, el Die Balearen, on es realitza una crítica objectiva derivada del coneixement profund i vivencial de la realitat alimentària de Mallorca.
L’autor, l’antropòleg i professor Sebastià Trias Mercant, estudiós del príncep Habsburg —és un dels millors coneixedors del seu treball científic i etnològic— planteja una visió antropològica dels aspectes culinaris recollits sistemàticament per Lluís Salvador, un plantejament imbricat en la vida social i productiva de la Mallorca de la segona meitat del segle XIX. Al llarg dels capítols s’analitza la relació entre la producció agrícola mallorquina i el consum; també es diferencia entre cuina rural i cuina ciutadana, i s’estudien les diverses especialitats culinàries: carn, peix, vegetals, i pastes i dolços. El llibre acaba amb un recull de receptes i menús recollits per l’Arxiduc.
Malgrat el segle de vida que ha transcorregut des de les formulacions estudiades, el llibre incideix en el punt originari de la polèmica, que encara batega, entre cuina tradicional i cuina ràpida, un tema ja esbossat en les aportacions de l’Arxiduc. La cuina mallorquina de l’arxiduc Lluís Salvador ens aclareix l’opinió del nostre il·lustre visitant: convenia conservar el significat de la tradició sense negar el nou món de progrés; lamentava el subdesenvolupament subjacent i lloava la fidelitat als costums gastronòmics més autèntics.